Wallter - Thues

 

LA RUTA EN WIKILOC

 

Avui 23 companys de la colla dels bufets fem l´excursió mes llarga de l´any Valletr - Thues.

 Aquesta és una sortida imprescindible per tal de conèixer com són les valls pirinenques, unes valls sovint feréstegues i salvatges, però d'una bellesa impressionant. Avui us proposo conèixer la vall de Carançà, una vall mítica del pirineu oriental, amb els seus estanys que són reclam d'excursionistes durant tot l'any.

sortim de Vallter a las 6.25 del matí encara de nit alguns es posen els frontals i comencem la pujada entre las pistes d'esquí d´aquesta estació , comesem a pujar els 900 metres de desnivell positiu i els 2200 de baixada tot això amb 29 km una passada de dia.

 

 

 Aquest és un dels colls mítics de la zona, i des d'aquest punt se'ns obren un munt d'itineraris. Nosaltres anirem seguint les marques del GR qu e ens portaran primer a les fonts del Freser per enfilar després cap a la cabana de Tirapits. En aquest tram d'itinerari, si estem alerta, és relativament senzill de veure-hi marmotes. Anirem pujant de manera continuada

 

Aquest lloc és un bon refugi en cas de mal´temps.seguim el  GR que s'enfila, a l'esquerra, cap al coll de Tirapits i, vora la cabana ens trobem amb un gran ramat d´isarts que pasturant tranquil·lament i cosa molt rara no marxan corrent continuan menjant , passem per sota la cabana i continuem pujant per fer el cim del Tirapits  a partir d´aquest cim ja tot es molt mes plá i no queda masse per el coll de Carrança , aquí fem una parada per fer un re agrupament dons el grup s´ha separat una mica

 La primera vista de la vall de Carrança la tenim des de el mateix coll a partir d'aquí comença la llarga baixada primerament mol forta per trobar el primer Estany "el blau"  , en ell i amb una vistes de pel·lícula farem la parada d'esmorzar tota la colla

 

 Estany Negre. És preciós, amb unes aigües molt nítides que conviden a fer-hi parada i fonda. És un lloc idil.lic per posar els peus en remull. Hi ha molt bones vistes sobre el Pic de l'Infern i lel pic de la Fossa del Gegant. L'estany blau quedaria per damunt nostre.. A partir d'aquest punt el camí va baixant torrent avall enmig d'un paisatge esplèndid d'alta muntanya. Anem seguint un camí força fressat - de fet no hi ha pèrdua ja que només es tracta d'anar seguint la vall-. Passarem per davant d'una cabana d'emergència ( semblant a la de tirapits) que ens pot servir d'aixopluc si així calgués. Amb poca estona arribarem a l'estany de les truites ( el més gran de la vall).

Sempre de baixada per una vall rodejats de grans muntanyes anem fem camí i com dic tot de baixada els nostres genolls es ressenten una mica per això alguna parada de re agrupament sempre es d'agrair o parada per fotos , dons amb aquets paratges no es pot parar de tirar-ne

 

 Estany de les truites. Molt bones vistes sobre la vall i lloc de repòs ideal. És temps de fer fotos i de posar-se a badar. L'indret s'ho val.. D'aquí el camí continua baixant , tot travessant diverses vegades el torrent i passant per diversos salts d'aigua espectaculars. No cal tenir pressa, tenim temps per arribar al refugi de Ras de Carançà., cal gaudir d´aquest lloc tan fantasti

 

Seguim deixant estanys rere nostre i trobar-ne de nous , aquí en aquesta vall es tot un espectacle tot ple de petits rierols vaques descansant rodejats d'altes muntanyes la tranquil·litat es per estar-hi molt de temps gaudint d´aquest entorn malauradament tenim que anar fen camí dons ens queda molt per arribar abaix

Portem mes de cinc hores caminant i sols em parat una estoneta per esmorzar i tenim devant nostre per fí el refugi del Ras de Carançà. Refugi guardat amb sevei de bar, allotjament...itot allò que es pugui necessitar d'urgència. Cal una parada obligatòria i gaudir de l'indret , aquí estarem una estona reposant , algun valent es posa dintre el riu no cal dir que l´aigua està gelada pro amb la calor que fá es d´agrair fer-ho, per cert alguns arriben una mica mes tard i son rebuts alm una ESTELLA

 

A partir del refugi el camí passa per mig de bosc sense cap mena de vista es fa dur i molt llarg , quant fa una hora i mitge parem per dinar amb un petit turó , alguns de la colla que van mes enrere an parat abans per esgotament , cap descansar i menjar que ja toca , un de la colla li entren fortes rampes i això ens obliga a estar parats una bona estona fins que esta força reanimat , poc mes endavant comencen ·les Gorgues de Carrança i per passar per elles o tenim que fer per unes passarel·les metalicas penjades en la paret , també creuem en riu varias vegades per uns ponts volàtils no aptyes per gent amb vertigen , això si sense perill i menys ara qu´el riu no porta masse aigua

Un cop passades les passarel·les i ponts tibetans que van creuen el riu Carançà, podrem triar entre les opcions de seguir el curs del riu o bé passar pel tram de camí tallat i penjat sobre els penya-segats de l’engorjat. Seguirem aquesta darrera opció a fi de buscar una més variació en el recorregut, opció que segueix  el camí conegut com a camí de la Cornisa. 

Pasat el congost i amb una forta baixada ,  ens porta fins el poble de Thues aquí ens retrobem amb tots els bufets , ant estat once  hores de caminada , una freda Coca Cola i una estona de descans ens deixa com nous , sempre recordaré aquesta vall a valgut la pena l´esforç la recompensa es molt gran ara toca autobús  i a olot

Amb la foto de tots els bufets diem adéu a l´excursió d´avui