Sortim de Núria pel Camí de les Creus, per la pista ampla que comença just al costat de l'estació inferior del telecabina. Quan arribem a l’ Estació VIII del Via Crucis (Jesús consola les dones de Jerusalem), abandonem la pista, coincidint quan aquesta marca la corba pronunciada a l’esquerra, i seguim pel “veritable” Via Crucis, que no està gaire ben fresat, cap al monument de l’estació IX (Jesús cau per tercera vegada), que és la que té forma d’ermita amb sostre a dos vents. A partir d’aquesta estació, aviat trobarem el caminet de les Creus, que s’endinsa cap al bosc, i anem passant per les estacions X i XI. Sortint ja del bosquet, arribem al petit mirador que és l’estació XII (Jesús mor a la Creu). A partir d’aquest punt, només ens cal davallar una miqueta, mirant en direcció a l’Alberg de l’Àliga, que ens queda per damunt i ja trobem el poste indicador del camí a Pedrisses, que és ben planer i bucòlic, al vessant de muntanya del davant nostre.
Un cop ja som al Camí de Pedrisses (que més endavant serà el dels Enginyers), només ens cal anar seguint les marques blanques i vermelles del GR11. Els prats alpins i les àmplies vistes (a l’altra banda, a la nostra dreta, podem contemplar la collada de Fontalba) ens alegren l’esperit. Primer, el camí planer va en direcció global Sud i, quan gira en direcció Est, ja entrem a la coma de Font Negra.
Travessem el torrent de Font Negra
Passem las Pedrisas fen una petita parada aquí portem quasi una hora de camí , d'aquí endavant al menys durant uns km el camí es suau amb profundes raconades i petits torrents tots ell amb força aigua encara , aquí la fila dels 32 companys del dia d´avui s´estira i portem un ritme força alegre .
Deixem rera nostre el bon camí per passar a trobar-nos forts desnivells de baixades i pujades tots ells per entre roques i camins molt estrés , tot això per trobar un lloc adient per fer el nostre esmorzar , ja tenim ganes del nostre entrepà i de descansar una petita estona
Aquesta forta baixada ens porta en el lloc de parada per esmorzar un gland turó amb bones vistes de tot el Ripolles , ara es hora de descansar i reposar una mica las forces perdudes , encara ens queda molt de camí fins arribar al refugi de coma de Vaca i mes endavant bé lo mes complicat i cansat , avans de rependre el camí unes fotos per fer país sempre visca Catalunya
Pel camí amb constan baixades i pujades ens trobem amb un passos una mica difícils graons amb grans pedres i uns passamans ens ajuden per seguretat en una baixade molt forta , aquest tram mes complicat es el Clot de Mal Infern tenim que posar atenció en aquest punts dons una patinada podria tenir conseqüències dons atenció amb entrebancar-se
Per fí despres de quatre hores amb esmorzar inclòs arribem al refugi de Coma de Vaca i la seva gran vall , pujant per ella podríem anar fins el coll de la Marrana , també pujar al Balandrau tan mateix per l´altre costat els Torreneules sens dubte es un punt molt important de pas , aquí molta gent i passa la nit , aquest refugi esta obert tot l´any , en la fotos estem en e mirador del Coll dels Homes poc avans d'arribar al refugi amb molt bones vistes , en la foto podem veure rere nostre el camí de baixada amb forta ziga zaga
A partir del refugi, caldrà creuar el Freser per una passarel·la de ferro i ascendirem paralel·lament a un rierol, camí de Tregurà, fins trobar l’encreuament de camins. Deixarem de banda el de Tregurà i anirem cap a la dreta, a endinsar-nos cap a l’espectacular descens per les gorges del Freser. Podem veure, a l’altra banda del riu, el camí dels Enginyers, per on hem vingut abans.
El descens és tan llarg com preciós: saltants d’aigua, vistes espectaculars (a la nostra dreta, el Torreneules i, més lluny, la mole del Puigmal i la collada de Fontalba), boscos de pi negre, i vegetació variada a mida que anem descendint. Fantàstic ambient!
Arrivem el pont de Las Marrades , aquest petit pont el creuem i canviem de muntanya ara tindrem el torrent a la nostre esquerra durant tota la baixada , també es el punt avont ens refrescarem i dinarem tota la colla, una hora de descans merescut
Al final, passarem a prop del Salt del Grill , que pararem a tirarnos una fotos de record en aquest cas el grup femení dels bufets, ja quan el camí ha canviat de vessant, i el riu Freser ens acompanya ara per la nostra esquerra. El camí, força empedrat, acaba a la Central hidroelèctrica de Daió, ja a Queralbs
Amb la flora i fauna del nostre camí diem adéu a l´excursió d´avui
Passada la Coma d´Orri el camí es de pujada constan no masse dolenta , aquí ja podem veure per fí el nostre destí això si encara força lluny de totes maneres las ganes de l´esmorzar ens fan anar un xic mes depressa i com podem veure en la foto per fí arribem al Cim del Pastuira o Puig de las Borregas 2675 m ja tenim un´ altre cim fet
