dijous, 31 de març del 2016

Rupit - Sal de Sallent

 
 
LA RUTA A  WIKILOC
cascada-y-catarata-imagen-animada-0020
 

Com Cada dijous La Colla dels bufets ens trobem per Realitzar nostra excursió setmanal . En aquesta ocasió El Punt de Trobada és Rupit, Sortint del poble comencem nostra ruta  els Caminants del dia d'avui Que per cert em estat 78 companys de ruta .
Sortim del Poble de Rupit a las vuit del matí en un dia una mica fred de totes maneres la primera pujada ens fá entrar en calor ràpidament parem en un fortí que te una bona vista al poble i aprofitem per tirar las primeres fotos
 
 La primera de las parades es per contemplar una tombes antropomòrfiques i uns petrogràfics enclavats en unes grans rocas





Passats uns quants Km arriba  l´hora de fer una aturada per reprendre forces es l´hora d´esmorzar en l'església de San Joan de Fàbregas una església romànica que data de l´any 960 construïda al costat del antic castell de Fàbregas tot- hom pren posicions per gaudir de la companyia fen un bon esmorzar , aquí ens tenim que abrigar dons el dia no es massa calorós al menys fins aquesta hora del matí , acabat l´esmorzar reprenem la ruta , ara anem per un petit sender apujar l´ Agullola , de la gran cinglera de l'Agullola de Rupit es separa una característica agulla vertical visible des de molt enllà i des de aquest indret tenim una gran vista a tot el pantà de Susqueda.
 
 
 


Anar fen camí arribem al Salt de Sallent imponent sal d´aigua de quasi 80 metres d´alçada

 


Entre rierols fonts i empedrats anem apropant-nos de nou al nostre punt final ,  Rupit és un trosset de món, enfonsat al cor de les fagedes de Collsacabra, un poble d'aquells que potser d'aquí vint anys ja haurà perdut la fesomia, però ara encara aguanta amb les teulades que ballen, amb els balcons de fusta primparada, amb els carrerons de pujades i de baixades, i amb unes casetes adormides, alguna amb finestres gòtiques.
 

 
 
Des de Rupit diem adéu a la sortida d´avui

com un llum
 
 

dijous, 24 de març del 2016

Mare de Deu del Mon

  
LA RUTA A  WIKILOC



 

 Oh Mare de Déu del Mont,
¿Com tan alta en sou pujada,
en un trono de penyals
dalt al cim d'una muntanya?
¿És per sentir els Angelets,
o per rebre el bes de l'alba
o per abastar un estel
el més bell de l'estelada?
No és per sentir els Angelets,
puix us volten en garlanda;
ni per veure eixir el sol;
per Vós no s’és post encara;
ni per abastar un estel:
prou n'esteu ben coronada;
sinó sols per beneir
d'Empordà l'hermosa plana
que teniu a vostres peus
pregant-vos agenollada.





 
Una pujada constant i un desnivell de 730 metres ens porta sobre el pic culminant de la serra del Molt aquí i trobem el santuari de La Mare de Deu del Mont considerada com la patrona del Empordà.
En ell i va fer estada Mosen Cinto Verdaguer al veure las vistes del Canigó va escriure el poema "El Canigó" 



La sortida d'avui em estat 23 de colla , uns km mes amunt de Beguda deixem els cotxes i comencem la pujada encara que no massa dura si molt constant , tenim que remuntar aquest 730 metres de desnivell quasi sempre tenim a la vista el santuari menters fem la pujada per el mig d'Encinas trobem esplèndids miradors de la Garrotxa ja força amunt fem una parada a la font de Rocapastora unes fotos de la colla i a continuar la pujada , des-de aquest lloc tenim una molt bona vista del Castellot dons l'hora de la tornada passarem per sota seu
 


 Passades algo mes de dues hores arribem al santuari aquí el dia ens acompanya amb unes vistes fantàstiques que encara amb una mica de boira tenim tot el Canigó nevat , el Pedraforca el Comanegra , Bassegoda , Puigmal i molts altres cims per ser comtemplats  
 
 
Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son càlzerescarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós beire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d'aloja que cel davalla. Jacint Verdaguer, Canigó (poema)


fem una visita a tot el Santuari i comesem la baixada , passem per el monestir de San Llorenç de Sous avui am fase de restauració data de l´any 872 ,  es un temple d'una sola nau que aprofita els murs de la construcció medieval. La façana és coronada per un esvelt campanar de cadireta de doble obertura.




Continuant el camí amb molt forta baixada ens trobem amb el Castellot aqui uns quants vam pujar a visitar-i aprofitar per fer-nos unes fotos, també per admirar la vista que tenim des d'aquest lloc


Amb la vista del Castellot diem adeu a la excursió d'avui
 
visca catalunya
 

dijous, 10 de març del 2016

La Creu de Gurb


LA RUTA EN WIKILOC 
 
   
 
Caminada feta avui 10 de març de 2016 amb la colla "ELS BUFETS D'OLOT" coordinada pel company BUFET: RICARD SERRA. Caminada que, el 63 caminaires d'avui, hem començat a Sant Andreu de Gurb i pujant per un corriol amb continuada pujada, hem arribat a la Creu de Gurb (814 mts.). De tornada: pel Turó de la Mina - Serrat de La Noguera - Camí del boix grèvol - La pinassa - Capella de Sant Roc i, travessant el Bosc Encantat hem arribat al punt de sortida. Hem destinat 30 minuts per esmorzar.
 







La que tenia que ser una magnifica vista sobre la plana de Vic a estat una fantàstica vista de la boira de Vic dalt el turó de la creu un dia radiant i abaix la boira cobria tot l´entorn , la vista resultava gratificant , em fet la foto de grup dalt i la baixada per la part del redera buscant el lloc d´esmorzar que a estat en el mig de la boira






La tornada a estat per un envolic de cruïlles i per mig d´un bosc de pi i entre tots aquest pins ens trobem aquest tan alt i amb una placa  amb la seva alçada i diàmetre i com es pot veure las mides son extreordinaries . Passant pere masies molt grans avui abandonades arribem a l´ermita de San Roc , aquí fem una petita parada per el reagrupament i seguim fins trobar el bosc encantat







Avans de arribar ens endinsem en el bosc encantat de Gurb aquí podem contemplar las boniques figures de fusta dels diferent animals del bosc , passem per els seus pots de fusta podem veure la casa del piu piu , l'àguila  i els diferents ocells que penjant dels seus arbres també un antic forn , i aixis arribem de nou al punt de sortida i final a estat un dia espledit .


Desde la creu de Gurb diem adeu al dia d´avui
 
jaja