dijous, 24 de març del 2016

Mare de Deu del Mon

  
LA RUTA A  WIKILOC



 

 Oh Mare de Déu del Mont,
¿Com tan alta en sou pujada,
en un trono de penyals
dalt al cim d'una muntanya?
¿És per sentir els Angelets,
o per rebre el bes de l'alba
o per abastar un estel
el més bell de l'estelada?
No és per sentir els Angelets,
puix us volten en garlanda;
ni per veure eixir el sol;
per Vós no s’és post encara;
ni per abastar un estel:
prou n'esteu ben coronada;
sinó sols per beneir
d'Empordà l'hermosa plana
que teniu a vostres peus
pregant-vos agenollada.





 
Una pujada constant i un desnivell de 730 metres ens porta sobre el pic culminant de la serra del Molt aquí i trobem el santuari de La Mare de Deu del Mont considerada com la patrona del Empordà.
En ell i va fer estada Mosen Cinto Verdaguer al veure las vistes del Canigó va escriure el poema "El Canigó" 



La sortida d'avui em estat 23 de colla , uns km mes amunt de Beguda deixem els cotxes i comencem la pujada encara que no massa dura si molt constant , tenim que remuntar aquest 730 metres de desnivell quasi sempre tenim a la vista el santuari menters fem la pujada per el mig d'Encinas trobem esplèndids miradors de la Garrotxa ja força amunt fem una parada a la font de Rocapastora unes fotos de la colla i a continuar la pujada , des-de aquest lloc tenim una molt bona vista del Castellot dons l'hora de la tornada passarem per sota seu
 


 Passades algo mes de dues hores arribem al santuari aquí el dia ens acompanya amb unes vistes fantàstiques que encara amb una mica de boira tenim tot el Canigó nevat , el Pedraforca el Comanegra , Bassegoda , Puigmal i molts altres cims per ser comtemplats  
 
 
Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son càlzerescarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós beire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d'aloja que cel davalla. Jacint Verdaguer, Canigó (poema)


fem una visita a tot el Santuari i comesem la baixada , passem per el monestir de San Llorenç de Sous avui am fase de restauració data de l´any 872 ,  es un temple d'una sola nau que aprofita els murs de la construcció medieval. La façana és coronada per un esvelt campanar de cadireta de doble obertura.




Continuant el camí amb molt forta baixada ens trobem amb el Castellot aqui uns quants vam pujar a visitar-i aprofitar per fer-nos unes fotos, també per admirar la vista que tenim des d'aquest lloc


Amb la vista del Castellot diem adeu a la excursió d'avui
 
visca catalunya