LA RUTA EN WIKILOC
Menters contemplem las crestes un gran remat d'isards ens sorprenen crec que mai havia vist tants de junts a estat un espectacle
Per fí arribem a las Esquerdes de Rojà és una línia de crestes que neix al pic de la Mort de´l´Escolá (2.463 m.) a l'oest, continuant per la portella de Rojà (o de Rotjà, amb el seu refugi de muntanya), una llarga cresta, el coll de les roques Blanquies i acaba al puig de la Collada Verda(2.403 m). Fa de partió entre les comarques del Conflent( Pi de Conflent) i del Vallespir (Prats de Molló , fem un petit descans en el refugi i alguns pujem grimpan una mica en una de las crestes tenen molt bona vista de la part francesa
A la Collada Fonda, comencem a caminar seguint el llom que baixa del Costabona. Aviat es dibuixa un camí ben definit que s’enfila deixant a mà dreta el filat que segueix la carena. El camí coincideix amb el traçat del GR 11.8 (blanc i vermell) i les marques d’Itinerannia (groc). Després de les Roques d’en Mercer, el camí se separa del llom i s’enfila pel Clot de la Font de Fra Joan. A pocs metres de la font deixem el Refugi-Bivac de Costabona a la nostra esquerra. Unes ziga-zagues ens fan superar un repetjó i seguim pujant sempre pel vessant NO del Costabona, fins que arribem al Coll del Pal. Al coll, prenem direcció O-NO seguint a la vora de la carena que ve del Roca Colom, deixant a la nostra dreta i més avall, el naixement del Tec.
Arrivem al Coll del Pal , aquí podem pendre varias rutes nosaltres farem la pujada per anar al Roca Colom també tenim las primeres vistes de la Cresta de Rojá que mes endavant visitarempassem per sobre la vall de Tec , ara tocar de nou pujar ens espera l´esmorzar al cim rera nostre deixem la pujada al Costabona
Després d´una bona pujada per fí arribem d´alt el cim , aquí tenim unes vistes de pel·lícula tots els cims de Wallter , el Canigó , Costabona i molts mes que no se el nom , ens fem las fotos de record i en una d'elles estem els representants del ripollès dels Bufets aquesta vegada tan sols em estat tres el Josep el Joan i jo
Fer un cim mareig aquest espectacle i aquesta tranquil·litat
Per fí arribem a las Esquerdes de Rojà és una línia de crestes que neix al pic de la Mort de´l´Escolá (2.463 m.) a l'oest, continuant per la portella de Rojà (o de Rotjà, amb el seu refugi de muntanya), una llarga cresta, el coll de les roques Blanquies i acaba al puig de la Collada Verda(2.403 m). Fa de partió entre les comarques del Conflent( Pi de Conflent) i del Vallespir (Prats de Molló , fem un petit descans en el refugi i alguns pujem grimpan una mica en una de las crestes tenen molt bona vista de la part francesa
Deixem el refugi per un corriol per arribar a las font de Tec ,no gaire lluny de les fonts trobarem un monument al so. És una construcció de flautes que pretén que xiulin quan fa vent. Ningú mai l’ha pogut escoltar. El monument es va aixecar en record de la mort d’un grup format pel pare Lluis MªCanut i pels joves Miquel Angel Assens i Josep Ignasi Lojo que van morir aquí l’any 1978. El grup venia de Canigó i va ser sorprès per una tempesta de rufa. El cansament i el fred no els va deixar arribar al coll del Pal.
Arrivem de nou al coll del Pal (2.318 m.). Aquest coll és fronterer. En ell hi ha una fita fronterera, la número 513, que certifica que la frontera passa per allà. La Generalitat hi va posar un indicador ensenyant que per aquí hi passa el meridià verd; aquest meridià és de fet el meridià de Paris que va servir per definir la longitud del metre. L’any 2000 els francesos van executar un projecte que consistia en plantar arbres a tot el llarg del meridià al seu pas per França ara tan sols i trobem un rellotge de sol trencat per algun betol i una pedra gravada indican al pas d´aquest meridià
Per un llarc camí de baixada i un bon ramat de vacas descansant diem adéu a l´excursió d´avui