Mieres

 

 

lA RUTA A WIKILOC



 

Avui ens desplacem fins Mieres un petit poble en la comarca de la Garrotxa , comencem a caminar sobre las vuit del matí , seguim per uns camins asfaltats fins trobar el corriol de pujada que força constant i força pendent ens porta fins el nostre primer lloc i també lloc de l´esmorzar , es la serra de Finestres ,en aquest indret i trobem una antiga Talaia ibèrica

 

 

 

 
 
Arribant dalt la serra de Finestras ens dona la benvinguda el monument a la Dama de la Garrotge  , des-de aquest lloc la vista de la vall de Mieres es molt bona , aquí fem la parada d´esmorzar

 

 

La colla de Ripoll recuperant forces per lo que resta , ara de baixada abans passarem per el coll de Bastarra per visitar l'església de Santa Maria del Freixe una construcció romànica que data del segle XII
 

 

Descansant una estona entre fotos i xerrades reprenem el camí de nou ara per una llarga baixada fins trobar de nou el poble de Mieres , alguna petita ensopegada dons el camí acabat de tallar no es massa bó de totes maneres sense problemes arribem al nostre destí .

Des de Mieres diem adéu a la sortida d´avui

Rupit - Sal de Sallent

 

 

LA RUTA A  WIKILOC

 

Com Cada dijous La Colla dels bufets ens trobem per Realitzar nostra excursió setmanal . En aquesta ocasió El Punt de Trobada és Rupit, Sortint del poble comencem nostra ruta  els Caminants del dia d'avui Que per cert em estat 78 companys de ruta .

Sortim del Poble de Rupit a las vuit del matí en un dia una mica fred de totes maneres la primera pujada ens fá entrar en calor ràpidament parem en un fortí que te una bona vista al poble i aprofitem per tirar las primeres fotos

 

 La primera de las parades es per contemplar una tombes antropomòrfiques i uns petrogràfics enclavats en unes grans rocas

Passats uns quants Km arriba  l´hora de fer una aturada per reprendre forces es l´hora d´esmorzar en l'església de San Joan de Fàbregas una església romànica que data de l´any 960 construïda al costat del antic castell de Fàbregas tot- hom pren posicions per gaudir de la companyia fen un bon esmorzar , aquí ens tenim que abrigar dons el dia no es massa calorós al menys fins aquesta hora del matí , acabat l´esmorzar reprenem la ruta , ara anem per un petit sender apujar l´ Agullola , de la gran cinglera de l'Agullola de Rupit es separa una característica agulla vertical visible des de molt enllà i des de aquest indret tenim una gran vista a tot el pantà de Susqueda.
 

 

 

Anar fen camí arribem al Salt de Sallent imponent sal d´aigua de quasi 80 metres d´alçada

 

Entre rierols fonts i empedrats anem apropant-nos de nou al nostre punt final ,  Rupit és un trosset de món, enfonsat al cor de les fagedes de Collsacabra, un poble d'aquells que potser d'aquí vint anys ja haurà perdut la fesomia, però ara encara aguanta amb les teulades que ballen, amb els balcons de fusta primparada, amb els carrerons de pujades i de baixades, i amb unes casetes adormides, alguna amb finestres gòtiques.

 

 

 

Des de Rupit diem adéu a la sortida d´avui

 

 

Mare de Deu del Mon

  

LA RUTA A  WIKILOC

 

 Oh Mare de Déu del Mont,
¿Com tan alta en sou pujada,
en un trono de penyals
dalt al cim d'una muntanya?
¿És per sentir els Angelets,
o per rebre el bes de l'alba
o per abastar un estel
el més bell de l'estelada?
No és per sentir els Angelets,
puix us volten en garlanda;
ni per veure eixir el sol;
per Vós no s’és post encara;
ni per abastar un estel:
prou n'esteu ben coronada;
sinó sols per beneir
d'Empordà l'hermosa plana
que teniu a vostres peus
pregant-vos agenollada.

 

 

Una pujada constant i un desnivell de 730 metres ens porta sobre el pic culminant de la serra del Molt aquí i trobem el santuari de La Mare de Deu del Mont considerada com la patrona del Empordà.

En ell i va fer estada Mosen Cinto Verdaguer al veure las vistes del Canigó va escriure el poema "El Canigó" 

La sortida d'avui em estat 23 de colla , uns km mes amunt de Beguda deixem els cotxes i comencem la pujada encara que no massa dura si molt constant , tenim que remuntar aquest 730 metres de desnivell quasi sempre tenim a la vista el santuari menters fem la pujada per el mig d'Encinas trobem esplèndids miradors de la Garrotxa ja força amunt fem una parada a la font de Rocapastora unes fotos de la colla i a continuar la pujada , des-de aquest lloc tenim una molt bona vista del Castellot dons l'hora de la tornada passarem per sota seu

 

 Passades algo mes de dues hores arribem al santuari aquí el dia ens acompanya amb unes vistes fantàstiques que encara amb una mica de boira tenim tot el Canigó nevat , el Pedraforca el Comanegra , Bassegoda , Puigmal i molts altres cims per ser comtemplats  

 

 
Lo Canigó és una magnòlia immensa

que en un rebrot del Pirineu se bada;

per abelles té fades que la volten,

per papallons los cisnes i les àligues.

Formen son càlzerescarides serres

que plateja l'hivern i l'estiu daura,

grandiós beire on beu olors l'estrella,

los aires rellentor, los núvols aigua.

Les boscúries de pins són sos bardissos,

los Estanyols ses gotes de rosada,

i és son pistil aqueix palau aurífic,

somni d'aloja que cel davalla. Jacint Verdaguer, Canigó (poema)

fem una visita a tot el Santuari i comesem la baixada , passem per el monestir de San Llorenç de Sous avui am fase de restauració data de l´any 872 ,  es un temple d'una sola nau que aprofita els murs de la construcció medieval. La façana és coronada per un esvelt campanar de cadireta de doble obertura.

Continuant el camí amb molt forta baixada ens trobem amb el Castellot aqui uns quants vam pujar a visitar-i aprofitar per fer-nos unes fotos, també per admirar la vista que tenim des d'aquest lloc

Amb la vista del Castellot diem adeu a la excursió d'avui